Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
ES CA D’EN BUA Y ES MOIX D’EN PEJULÍ[1]
Un día, hora baixet, es ca d’en Bua, sortí á fer quatre passes.
Passa per devora s’era d’en Pejulí, hi veu es moix, y li diu:
—¡Hala, si anam á estirarmos ses cames qualque poch!
—No’u haguesses dit. ¡Au!
Pican de talons, y de d’allà.
—¿Que tant mateix tocarém pel? diu es moix.
—No’u sé que mos farem, diu es ca.
Y encara no’u va haver dit, com zas mou un coní; y ja li ha pitjat derrera, y nyip-nyep nyip-nуер.
Es coní afina una soca d’uyastre que feya com una lloriguera, y s’hi afica com un llamp.
Es ca romangué empentanat.
- ↑ La me contaren el sen Toni Corder y madó Ayna María Perla, de Son Servera.
