sa á veure si hi havia un lluquet, y n’hi he trobat un; però també hi ha hagut un sabater, y ab sa lena m’ha tret un uy. Volia encendre es lluquet à dues brasetes qu’he vistes dins es fogó, y hi ha hagut un pentinedor que m’ha posada sa cara com un llatze. Som fuyt, per no colar la vida, y darrera sa porta hi hagut un ferrer, y m’ha encivellat tal tanayada, que m’ha devallada una anca; y per acabarme d’aclotellar, á’s mitx de sa carrera s’aborda un barber, xeringa ab ma, y m’ha enflocat tal xeringada, que m’ha romput es budell cular.... ¡Ay! ¡ay! ¡ay! ¿No us ho dich jo? Som mort, som mort.
Els altres el se carregaren, y el s’en varen dur dins una cova d’una muntanya de per allá.
Es gall ben dematí ja va haver acabada sa son; crida es moix, es ca y es xot, y be de panxa y millor de bossa s’en tornaren cadascú á ca seua.
Y jo m’en vaig venir ab un retalonet de formatje, y es moxos p’es camí, meu meu, m’hi arribaren, y no m’en dexaren bocí.
Torre Nova, Joriol de 1895.
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/80
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
