Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
N'ESTEL D'OR[1]
Axò era una atlota pobila, guapa ferm, qu'havia nom Catalineta.
Anava á costura, y sa Mestra sempre li deya.
—¡O fiyeta meua, que t'estim! ¡Ja t'hi tractaria be, si fos ta mare!
—Però no'u sou.
—Eu seria, si matasses sa que tens. Jo me casaría ab ton pare, y cada dia per berenar te donaria pa ab mel.
—¡Pa ab fel me donaríau vos! deya s'atlotona, y sortía á un altre tancat.
Y heu de creure y pensar qu'un dia, arribant de costura, demana pa y botifarró. Sa mare, per donarnhi, obri sa pastera: trava sa cuberta ab una tortuga que hi havia á sa paret, s'acala per
- ↑ La'm contaren la noble Sra. D.ª Magdalena Despuig y Troncosso, la madona Catalina Tomás Pinya, decas cegosde Manacor y n'AntoninaCordera, serverina.
