Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/83

Com veya na Catalineta tan guapa y agudona, no'u podía sufrir y sa mare per lo meteix.
Es primers dies li donavan, per berenar, pa ab mel; però no s'estorbaren molt á donarli pa ab fel y moltes ofertes de verdanch.
Un día dematí sa Mestra li entrega una vadella y un musell ben gros.
—¡Hala, li va dir, á pasturar aquesta vadella y á filar aquest muxell! Si's vespre sa vadella no ve ben redona y no'm dus set fuades de fil, sabrás jo qui som.
Na Catalineta pren sa filoeta y es muxell, y, ab sa vadelleta devant devant, prengué els atapins.
Quant fonch á fora vila rompé ab plors, y sa vadelleta li demana: —¿Que tens Catalineta?
—¿Quehe de tenir! Que ma mare m'ha dit que si's vespre no t'he enredonida y no he filades set fuades, sabré qui es ella.
—Si axò es tot, no plores, fieta meua. Ponxim es muxell á ses banyes y que penj' per devant de manera que jo li puga arribar ab sa boca; tu cerquem herbeta, y veuràs que pronte t'hauré fetes ses set fuades.
Na Catalineta li ponxí es vell á ses banyes, le hi feu penjar axi com li havia dit, y sa vadelleta zas zas, ab sa boqueta estirava's muxell; y, remugant remugant, al punt va haver fetes ses set fuades.
Na Catalineta li cercá una herbada fora mida, y sa vadelleta va pegar una panxada de primera.