Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Com es vespre sa Mestra va veure ses set fuades de fil que li entrega na Catalineta y sa vadella tan redona, se feya creus, y no s'en podía avenir.
Lo en demá matí li torna entregar sa vadella y un muxell, mes gros encare que's des dia abans, y li diu.
—Vesten á pasturar sa vadella; y si es vespre no la'm menas ben redona y no has filades set fuades d'aquest muxell y no les me dus espiades y tot, sabrás jo qui som.
Na Catalineta pren sa filoeta y es muxell; y ab sa vadella devant devant, prengué els atapins.
Quant va esser á fora vila rompé en plors, y sa vadella li demana.
—¿Que tens, Catalineta?
—¡Qu'he de tenir! ¡Que ma mare m'ha dit que, si es vespre no te men ben redona, y no he fetes set fuades des muxell y no les hi duch espiades, sabré qui es ella!
—Si axò es tot, diu sa vadelleta, no plores, fieta meua. Ponxim es muxell á ses banyes com ahir; jo t'ho filaré; llavo me passarás ses fuades per ses banyes, y t'ho espiaré. Mentres tant, me cercarás herbeta com ahir, y me podrás tornar ben redona.
Na Catalineta li embolica per ses banyes es muxell, penjant per devant; y sa vadella, ab sa boqueta zas zas, l'estirava, remugant remugant. Ab una exhalació va haver fetes ses set fuades; y quant les va tenir passades per ses banyes, les aspiá de lo millor. Mentres tant na Catalineta li