Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/85

cercá una herbada fora mida, y va poder pegar una panxada d'aquelles d'aquelles.
Sobre tot, quant á's vespre sa Mestra va veure sa vadella tan redona y ses set fuades filades y aspiades, no se pogué espassar ses ganes que tenía d'amassolar na Catalineta.
Na Juanota, envejosa, qu'era, digué aquell vespre meteix:
—Jo també hi avuy anar a fer lo qu'ha fet aquesta.
—Si que hi anirás, digué sa mare.
Ell lo endemá de matí pren sa filoa y un muxell; y, ab sa vadelleta devant devant, cap á fora vila.
Malfeneranda y desmanyotada qu'era, prová de filar un poch, y li sortia un fil ple de núus y berrugues; tirá sa filoa y es muxell á n'el dimoni, y se posá á jugar. Se guardá prou de cercar un brinet d'herba á sa vadelleta; y aquesta, ben alerta á ferli ofertes de filarli ni aspiarli.
A's vespre na Juanota s'entrega á ca-seua ab un pam de morros, sense cap fuada filada ni aspiada y ab sa vadelleta que tastanetjava de prima.
Lo endemà sa Mestra torna enviar na Catalineta á pasturar sa vadella y á fer set fuades y aspiarles. Na Catalineta va partir; na Juanota la vetlá; va veure qu'era sa vadella qui filava y aspiava; aná á contarho á sa mare; y á's vespre, de rabia totes dues, quant veren sa vadella, l'agafan, la maten; y lo endemá dematí manaren á na Catalineta que s'en anás á fer es budells nets á un riu que passava per allá devora.