Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Na Catalineta la hi passa.
—¿Qu'has trobat? li demana sa jaya.
—Perles y diamants.
—Ydò perles y diamants tendrás.
Sa jaya se treu una metleta, y diu:
—Jas, fieta meua, aquesta metleta. No la mostres ni digues a ningú que la t'haja donada. No l'has de xapar fins que te vejes ben apurada.
—Deu vos pach la caritat, diu s'atlotona; s'amaga sa metleta, y hala corre qui corre riu avall.
Troba una altra doneta veya, y li diu:
—Germaneta, ¿no hauríau vists uns budellets, un garbellet y una guinaveteta que's riu m'ha robadets.
—Los he vists y los tench.
—¡Los me voleu donar, per amor de Deu, que ma mare no m'atup?
—Si, fieta meua estimada, jo los te vuy donar; però abans m'has de passar sa ma dins s'esquena, que no sé que hi tench.
Na Catalineta la hi passá.
—¿Que hi has trobat? li demaná sa jaya.
—Perles y diamants.
—Ydò perles y diamants tendrás.
Sa jaya se treu una noueta, y li diu:
—Jas, fieta meua aquesta noueta. No la mostres ni digues á ningú que la t'haja donada. Mira, no l'has de xapar que no te vejes ben apurada.
—Deu vos pach la caritat, diu s'atlotona; y pren sa noueta, y la s'amaga.
Agafa sa guinaveteta y es garbellet ab sos bu