Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/89

—No res pus, digué na Catalita, mes fresca qu'unes flors.
—Tira, ydò, vestên á rentar aquest front, diu sa madastra.
—¿Que me som mascarada? ¿que hi tench? digué s'ángel; y s'hi va dur sa ma, y la se mirava, per veure si hi tenía gens de brutor.
—Veslote á rentar mes que depressa, si no vols un quern de galtades, digué sa Mestra.
S'atlotona aná á rentarse's front, y renta qui renta, com mes el se rentava, mes li resplandía.
Quant na Juanota veu allo, diu:
—Ma mare, jo també vuy anar á fer uns budells nets á n'es riu. A na Catalina li ha sortit un estel á n's front, y jo també n'hi vuy un, surta d'allà on surta.
—Ben pensat, fieta meua, digué sa Mestra.
Li aná á comprar uns budells, los hi posa dins un garbell, li donà una guinaveta, y diu:
—Hala, fieta meua, espedeix. Y si pots tornar ab dos estels, no tornes ab un, y si pots tornar ab tres, no tornes ab dos.
—No tengueu ansia: duré tots es que podré, esclama na Juanota, y li estreny cap á n'es riu, carregada ab sa guinaveta, es garbell y es budells.
Feu aposta que sa corrent le hi prengués tot, y arranca de córrer, vora vora, riu avall.
Troba una doneta veya, y li diu:
—Mala veyota, ¿no hauríau vista una guinavetota, un garbellot y uns budellots que's riu m'ha presos?