Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/96

Tot d'una qu'entrá dins es ball, que ja estava ben encês, y la veren tan guapa, tan gentil, tan axerida, ab aquell estel d'or à n'es front, tothom va romandre ab un peu alt, sobre tot el Rey, que se plantá devant ella; y la se mirava tan arreu, que com que la s'hagués de menjar ab sos uys. Ja'u crech que volgué ballar ab ella, y ja no li va lleure mirarsen cap altre pus.
—Ma mare, deya na Juanota des recó d'hont miravan la feta; vos dich qu'axò's na Catalina.
—No sias bajana, deya sa Mestra. ¡Devall sa pastera es ella!
Quant na Catalineta hagué ballat una bona estona ab el Rey, parteix cop en sech, mes falaguera qu'una falzia, cap á defora. S'afica dins es cotxo, es cotxers donen llandera, y de d'allá.
—¡Criats y criades! digué'l Rey ab grans crits, ¡correu de pressa, correu á veure per hont pren aquesta gran senyora!
Es criats y criades ja han pitjat derrera es cotxo d'or y plata, y vos assegur que los hi remanavan ben aviats á n'es galindons.
¿Que fa na Catalineta com veu allò? Enfonya sa ma dins sa butxaca, y se posa á tirar perles y diamants.
Es criats y criades, com veren caure aquell ruxat de pedres precioses, ja estigueren de grapes; y grapada ve grapada va, qui mes en poria aplegar, mes n'aplegava.
Sobre tot, quant alsaren es cap, es cotxo va haver desaparegut.