Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

S'en tornan á ca'l Rey, mes empagaits que no sé que'm diga; y no tengueren mes remey que contar es pas.
El Rey va prendre una rabiada com no n'havia presa cap may. No hi hagué nom lletx que no los digués; y los va prometre que, si lo en demà aquella senyora tornava y los feya sa matexa endemesa, los faría penjar tots.
Quant na Juanota y sa mare arribaren á ca-seua, trobaren na Catalineta tancada y fermada devall sa pastera, com si res fos estat.
Ni sospites varen tenir de que se fos moguda.
Y lo en demá per tota la ciutat no se parlava d'altra cosa mes que de sa dama des vestit de satí verd ab so cotxo d'or y plata, de vuyt cavalls y vuyt coxers, qu'era sa qui havia agradat mes á n'el Rey, sa qui s'en havia duyta la pauma en guapesa y galania; y ningú sabía qui era ni per hont havia pres, ni ahont parava.
Es vespre continuá's ball; y si molta de gent hi havia haguda es dos primers dies, moltíssima mes n'hi va haver es tercer, ab s'idea de veure en que pararía allò.
Com se suposa, no hi faltá sa Mestra ab na Juanota, front embenat y tot ple de tays; perque sa covota, cada volta que la s'afeytava, tornava treure ses cerres mes revengudes y granades, y no hi havia raó que les volgués prendre. Eran com á rebrolls d'uyastre y d'una crexensa may vista.
Comensá es ball, però se conexía prou que ses atlotes ja comensavan á perdre's coratje; y enca