ra que los costás un greu de l'ánima, no podían dexar de regonêxer que, si aquella dama desconeguda tornava, y no fogía de sa manera que fins llavò havia sabut fogir, elles no hi tendrían res que fer á ca'l Rey, y s'hi haurian dexades veure y ballat de bades.
Na Catalineta, com se torná trobar tota solina, tancada y fermada devall sa pastera, se recordá de sa noueta que sa tercera doneta veya li havia donada devora's riu.
La xapa; y de dins hi va haver un cotxo d'or y plata ab dotze cavalls y dotze cotxers, y un vestit per ella de satí blau ab tots els estels del cel pintats, y uns tapinets sa cosa mes preciosa del mon.
Es cotxers la desferman, se posa's vestit y es tapinets, s'afica dins es cotxo, y cap á ca'l Rey.
Quant entra dins es ball, que ja estava ben encês, y la veren tan guapa, tan gentil, tan axerida, ab aquell estel d'or á n'es front, tothom va romandre ab un peu alt, sobre tot el Rey, que se planta devant ella, y la se mirava tan arreu, que com que la s'hagués de menjar ab sa vista. Ja'u crech que volgué ballar ab ella, y ¿com li havia de lleure mirarsen cap altra pus, si no li bastavan es dos uys, y deu mes que n'hagués tenguts, per na Catalineta?
Sa pitxorina, quant hagué ballat una bona estona ab el Rey, parteix cop en sech, mes falaguera qu'una falzia, cap á defora. S'afica dins es cotxo, es cotxers donan llandera, y de d'allà.
—¡Criats y criades! digué'l Rey ab grans crits,
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/98
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
