¡correu depressa! ¡correu á veure per hont pren aquesta gran senyora!
Es criats y criades ja son partits derrera es cotxo d'or y plata, y vos assegur que debanavan de casta forta.
Pero si ells feyen vía, molta mes en feya es cotxo, y sempre los reprenia una cosa de no dir.
Na Catalineta, com los va veure que ja no podian pus, se treu un tapinet, y los tira.
Es dotze cavalls pegaren una fua lo meteix de falcons que se tiran demunt un esbart de coloms, y es cotxo aviat hagué desaparegut.
Es criats y criades aplegaren es tapinet, se presentan á n'el Rey, le hi entregan, li contan lo qu'ha passat, y li va venir molt de nou.
S'aconseya ab sos nobles de la Cort, y tots li digueren que aquell tapinet no podia esser mes que de sa que l'havia tirat; y que, per aclarir qui era ella, lo mes avengut sería assetjar es tapinet à totes les atlotes de la ciutat; y que aquella á ne qui li vengués be, seria sa dama qu'es tres vespres des ball havia guanyat a totes en guapesa y gallardía y que s'era demostrada sa mes digna de portar corona y de seure ab ell á n'es trono.
A n'el Rey li agrada aquesta idea, y va fer unes dictes que anirían de casa en casa à assetjar á totes ses atlotes aquell tapinet; y que aquella á ne qui vendría be, sería sa qui sa casaría ab ell.
Y'u va fer tenir ver. Ja va esser partit ab sos criats de casa en casa. Entravan allá hont hi
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/99
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.