Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

¡correu depressa! ¡correu á veure per hont pren aquesta gran senyora!
Es criats y criades ja son partits derrera es cotxo d'or y plata, y vos assegur que debanavan de casta forta.
Pero si ells feyen vía, molta mes en feya es cotxo, y sempre los reprenia una cosa de no dir.
Na Catalineta, com los va veure que ja no podian pus, se treu un tapinet, y los tira.
Es dotze cavalls pegaren una fua lo meteix de falcons que se tiran demunt un esbart de coloms, y es cotxo aviat hagué desaparegut.
Es criats y criades aplegaren es tapinet, se presentan á n'el Rey, le hi entregan, li contan lo qu'ha passat, y li va venir molt de nou.
S'aconseya ab sos nobles de la Cort, y tots li digueren que aquell tapinet no podia esser mes que de sa que l'havia tirat; y que, per aclarir qui era ella, lo mes avengut sería assetjar es tapinet à totes les atlotes de la ciutat; y que aquella á ne qui li vengués be, seria sa dama qu'es tres vespres des ball havia guanyat a totes en guapesa y gallardía y que s'era demostrada sa mes digna de portar corona y de seure ab ell á n'es trono.
A n'el Rey li agrada aquesta idea, y va fer unes dictes que anirían de casa en casa à assetjar á totes ses atlotes aquell tapinet; y que aquella á ne qui vendría be, sería sa qui sa casaría ab ell.
Y'u va fer tenir ver. Ja va esser partit ab sos criats de casa en casa. Entravan allá hont hi