Vés al contingut

Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

La se’n varen haver de dur, just morta, dins un llit, y se creyen que passava.
A forsa d’untarli es polsos d’aygordent y de ventarla, l’arribaren á retornar,
El rey, com prou va haver sucats els ays ab sos de la Cort, per desferse d’aquells trumfos, agafa dos criats, y los diu:
—Menauvosne en Pere á passetjar, mostrauli totes ses coses més de veure, veam si, xarrant xarrant, li arrabassau encara que no més sia mitja paraula, d’hont puga pendre punts sa meua fieta per deslletigar aquest dimoni d’endevinaya, que mos té á ses tres pedretes.
Es criats se’n hi van, y li diuen:
—¡Homo Pere, anem a passetjar una mica, y mos estirarem ses cames, que sempre es bo!
—Jo les tench estirades de més, respon s’estornell. Tant hey tengués es gavaig, que tot son rues de buyt que’l duch. Voltros abordaume un plat d’arròs, maldement no sía engrogat y un tassó d’un forch de ví, dexaume fer ab ells una estoneta, y llavó ja mos passetjarem tot quant voldreu.
Es ciiats li abordan un plat gran d’arros y un tassó de vi d’un forch: ab quatre grapades ja los hagué esbessonats, y, torcantse, diu:
—¡Ara passetjemmos tot quant volgueu.
Y ja foren partits, volta qui volta carrers: y el menaren per devant ses botigues millors, per allá hont hi havia més bon casals, per ses iglesies més grans y més adornades, per tots quants de passeigs y jardins saberen: le hi mostraren