Y li conta fil randa tot lo que li havía succeit y havia vist dins aquelles casetes blanques.
—¡Jesús! ¡jo també hi vaig á ferho á n’axò! diu la reyna com el sent.
Se’n va tot d’una dins sa cuyna, y se posa á dir:
—Hala, carbó, poset dins es fogó; ventador, venta; pella, poset demunt es foch; satría, aboca oli dins sa pella... ¡Hala, espediu, fora son! ¡hala dich!
Be va cridar, però ni’s carbó se va moure de dins sa carbonera, ni es ventador se va bategar gens, ni sa pella se despenjá des clau ahont estava penjada, ni sa satría sortí des rebost, ni un fòtil mort.
—¿Ho veus? deya el rey: ¿ho veus?
La reyna, lluny de donarse per perduda, sortí
ab aquesta:
—Es qu’es sa primera vegada, y no les tench criades á ses coses. Tot vol cremarhi oli: dexem hi pegar ab temps, y veurás tu.
Crida ses criades, y les diu:
—Posaume foch en es fogó y sa pella demunt ab s’oli corresponent per fregir cinch pagells y cinch molls; y, en comensar á bollir, digaumho.
El rey be l’estirava que’u dexás anar; però ella, ho volgué arribar á s’enfront.
Com ses criades anaren á dirli que s’oli ja bollia, se planta devant es fogons, s’arromanga fins en es colzos, y plaf entima ses mans dins s’oli bullent; y vos assegur que les hi va treure
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf/169
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.