que ja’s sab: per llarch ó per curt, mos ne toca una per hom, y no tenim que brancatjar. Per axó, que mos ho perdón si tornam á enfadarlo: Vossa Real Majestat ha de veure per que’u feym. Sa questió es que se torna fer precís que se cas. Axí no hi porem estar; perque la mort y la vida Deu la té, y com sempre hem de fer es contes demunt es mal, si Vossa Real Magestat, Deu no’u permete, faltava, y no dexás cap infant, ¿que sería de noltros, que sería de tot es reynat, sense un rey que mos comandás, que fes justicia á tothom, qu’anás ajuda á n’es petits, que capturás es dolents, y mos fes fer un cos á tots cuantre’s nostros inimichs? Senyor rey, ho fasse per amor de Deu y per amor de sa Mare, que triy s’atlota que més li agrat, y que se cas abans de més raons, que Deu ja diu: aydet y t’aydaré.
El rey axí mateix trobava qu’havían pensat be, però com ja estava renegat á no casarse si no era ab aquella fadrineta de ses casetes blanques, y sa pitxorina no li volía dir qui era son pare ni sa mare, l’homo se veya estret de tot. Estava lo que se diu empenyalat: ni poría passar envant ni enrera ni per cap vent, ni poría estar aturat; si movía un peu, pegava dins un fondal esglayador, sense fons; si no’n movía cap, el se’n havía de dur per forsa un pur desayre. Es nobles l’estiravan per que se casás, y no tenia més remey que casarse. Ell, sense fer un desbarat que li costás perdre es viatje pera sempre, no se poría casar en no esser ab aquella fadrineta; pero sa gran traydora no li volía dir de
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf/176
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.