—Grexonereta, diu ella, poset demunt es foquet; y tu, satrieta, aboca dins sa graxonereta oli fins qu’estiga be; y tu, guinaveteta, taya es grellet, es juvevertet, un parey de tomatiguetes, un pebret, estorfeya una cabesseta d’ays, y poseu tot dins sa graxonereta; y tu, cuyereta, remeneu fins qu’haja sofregidet be; y tu, saleret, dexahi caure sal abastament. ¡Alerta que no n’hi cayga massa!... que fa tornar ximples, y no convé esserho.
Y heu de creure y pensar que encara no’u va haver dit, com sa graxonera ja se posa demunt es foch; y se’n ve tota mesa sa satría, y hi tira un bon raig d’oli; y se presenta tot xarpat es saler, tomba un poch, y hi dexa caure sal que benetjás. Mentres tant sa guinaveta taya es grell, es juvavert, tres tomátigues, un pebre vermey ben cruxent, pega cop ab so mánech demunt sa cabessa d’ays, l’estorfeya ben estorfeyada; y hala viatjes demunt sa fuya cap á sa graxonera; y, fins que le hi tengué tot, que sofregí; y sa cuyereta ja hi acudeix, y bones remenades á n’es sofrit per que no se cremás.
—Senyoreta, ja está, diuen tots com han fet.
—Ydò tu, guinaveteta, diu la dona, torquet, y llesca ses sopes dins un plat; y, ¡alerta! primes les vuy. Be’u sabs tu que no som afectada de tascons.
Sa guinaveta s’axugá be á un cányom que hi havía ben net, penjat per un cornaló á un clau, y ja es partida á llescar sopes, y les feya que claretjavan, just neules.
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf/180
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.