El rey no'm va tayar pus: se'n va ab tota la cort y es pastoret en aquell arenal, allá hont era sortida aquella canya; cavaren, y me troban en Bernadet devall s'arena sá y bo.
Com no més havía mostrada una de ses dues floretes, y no més li havían presa aquella, li havía quedada s'altra, y mentres la dugués demunt, no hi havía mal que'l pogués matar; y si mil anys hagués estat devall aquella arena, mil anys seria estat viu.
Ell contá tot lo que li havia passat, y demaná á son pare que per amor de Deu y per amor de sa Mare no fes matar es germá major: son pare consentí á tancarlo no més dins un castell per tots es dies de sa vida, y al acte doná sa corona á en Bernadet, que fonch un rey des millors que hi haja haguts may.
Y sa rondaya ja está acabada; y si no mos tornam veure plegats aquí, que mos hi vegem á la Gloria. Amen.
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf/268
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
