Vés al contingut

Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf/269

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
EN GOSTI LLADRE[1]

Axò era un pare y una mare d’Artá, que no més tenían un nin qu’havía nom Gostinet.
Abans des set anys son pare se mor, y dexá en es testament que havian de donar á n’en Gostí sa carrera que voldría.
Sa mare, com va esser grandet, el posá á ses escoles; però ell no n’era gens devot: molts de dies feya sa pòlissa ó hi anava tart. Com es seu cosset no tenía aturay, y era just una espira de foch, ponyía’ls altres, los desbaratava; y en havern’hi cap que li signás, ja li havía encivellat un quern de nesples devers es morros ó es nas; y sanch y plors per llarch. Es mestre hi acodía, li feya alsar es falderet de derrera, y ab unes

  1. ↑ La me contá l’amo Antoni Vicens Santandreu de Son Garbeta, de Manacor.