Vés al contingut

Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ha cap pessa d’altra color, no te rebré sa paret.
—Hi ha més til-les que posar? diu en Bernat.
—Ja’t bastarán aquestes, diu l’amo.
—¡Ca, homo! ni altres tantes, diu en Bernat.
Y se’n va, pren pa á taleca, un martell y una senaya; treu ses euveyes, les se passa devant; y cap á s’ametlerar falta gent.
No s’aturá fins que va esser á sa partió ahont faltavan ses coranta passes de paret. Se mira un poch la cosa, y cop en sech diu:
—¡Fosca, Roig! ¡t’hi posarás sa ma! ¿Vols que tap axò de paret aquest dematí, y no m’has donat ningú que m’acost ses pedres, y no n’hi vols cap que no sía negre ó blanca? ¡Que d’aviat me’n hauré desfet d’aquests trunfos! A mí tota herba me fa feix. Ses euveyes unes son negres, ses altres blanques. Ja tench, ydó, ses pesses per sa paret. Y ¡ho será axí com en Roig la vol!
Obri es trinxet, se’n va á una euveya, y zas, una trinxetada á sa gargamella, y aquella euveya en terra, derramant tota sa sanch. Se’n va á una altra, y li fa dos doblers de lo meteix; y á una altra, y á una altra, fins que n’hi hagué de vives, y á totes los taya es carcabòs. Les se’n du á sa partió, y ja es partit á posarles una á n’es costat de s’altra, fent filada. Com la té qu’arribava de cap á cap des portell qu’havía de tancar de paret, comensa una filada de bell nou demunt; y va fer filades fins que tengué euveyes, y en va tenir per fer una paret de sa metexa mida de s’altra que feya partió.