—Lo primer de tot, diu en Bernat, hem de sebre quin senyal tenen es vostros porchs. ¿Es una fe, una oroneta, una escapsada, una guinxa, una osca, un forat, dos forats [1] ?
—Una fe no més, diu es gigant. ¿Y es teus quin tenen?
—¿Es meus? diu en Bernat. Ses oreyes pándoles [2] .
—¿Ses oreyes pándoles? diu es gigant. ¡Vaja quin senyal!
—Un senyal de primera, diu en Bernat.
Se posan á replegar es porchs, y aquí foren ses bones.
Trobavan un porch ab una orega xapada.
—Aquest es meu, deya’s gigant.
—¿Vostro? deya en Bernat. Meu es ell. Té ses oreyes pándoles.
—Però hi té una fe.
—¿Una fe? Un xap fet de desgracia es ell.
—O no’u es. Me recorda es día y tot que la hi vaig fer: es día de Capdany.
—¿No veys que somiau? deya en Bernat. Sobre tot, té ses oreyes pándoles, té’s meu senyal, y n’hájam parlat prou.
- ↑ Aquests y alguns altres, formant multilut de combinacions, son els senyals ab que’s distingeix el bestiar petit d’una possesió ab lo d’una altra. Una fe es un tall ó xap á n’el cap de l’orella; una oroneta es una entrada angular també al cap de l’orella, que dona á n’aquesta la forma de coa d’oronella; una escapsada es just el cap de l’orella escapsat ab un tall recte; una guinxa es una entrada que sa fa al costat de l’orella, en forma d’ángul molt agut ab l’uberta cap avall; una osca es una entrada mitx redonenca també á un costat de l’orella; un forat ó dos forats es l’orella foradada á una ó á dues parts.
- ↑ Tombades per devant.