devant devant vos fas de present que des porchs me vuy aturar ses coes y llavò una trutja, y de ses egos sa més veya y llavò ses esquelles.
—Conformes, diuen es mercaders. Tretes aquestes minves, pegau ara una dita.
Demaná, li prometeren, s’escobletjaren una estona, y clouen sa barrina.
En Bernat tayá ses coes á n’es porchs y s’atura sa trutja y s’ego més veya, y lleva ses esquelles á ses altres; y es mercaders, dany dany, monyiren fins á dobler y maya.
Ells se’n anaren ab sos porchs y ses egos; y ell ab ses coes y ses esquelles, y es dos animals, cap á ca’n Roig falta gent.
Mitx cuartet lluny de ses cases hi havia una bassa ab molt de llot. Hi soterra sa trutja, y hi afica ses coes des porchs, que no més los vessen sa punta. Mata s’ego, la buyda, y s’hi amaga de dins.
Comensan á comparéxer corps y voltors. Se posavan demunt s’ego, y bones espipellades. Com se’n temían, en Bernat los havía agafats per ses cames, y los fermava. Com en tengué una partida, los penja ses esquelles, los desferma, y los amolla.
Es corps y voltors, ja’u crech, se’n anaren al ayre, volant com á dimonis, y ses esquelles dony-a-dony dony-a-dony.
En Bernat parteix corrents cap á ses cases cridant com un desesperat:
—¡L’amo! ¡L’amo! ¡Sortiu! ¡veniu per amor de Deu! ¡L’amo, dich!
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf/50
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.