Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/160

Sa mare li contava plorant que tenía set germanets, y que s’eran fets mal bé per mal cap d’una criada esburbadota.
—¿Voleu que vaje á cercarlos? deya s’atlotona.
—No, fieta meua, li deya sa mare. Si jo sabés ahont son, ja hi sería anada mil vegades; però ¿qui es capás de sebreu?
N’Ayneta un día se pentinava ab una pinta d’or demunt sa torre més alta del palau. Passa un corp, li pren sa pinta, y ja es partit, vola qui vola, y de d’allá. N’Ayneta li pitja derrera, corre qui corre, sense perdrel may de vista. Es corp, es bo de veure, feya molta més vía; però com era á s’entrellum, se returava per que n’Ayneta li reprengués. Com la se veya devora, tornava pegar fúa, y n’Ayneta derrera derrera, y es corp vola qui vola.
Passaren terres y més terres, y dins un bosch topan unes casetes; es corp, com es á s’endret d’elles, amolla sa pinta, y se fa amunt y amunt, fins que’l perderen de vista. Sa pinta caygué dalt sa teulada. No hi havia escala ni estaques per hont pujarhi, y n’Ayneta quedá plantada allá devant. Entra dins la casa, cridá, ningú li va respondre; y repara set fogonets ab set olletes demunt, y una tauleta ab set platets y set cuyeretes y set bocins de pa, y un jerrer ab set jerretes d’aygo. Destapa ses olletes, y dins una hi havia una perdiueta, dins s’altre un coniet, y dins totes ó pel ó ploma.
La pobreta casi no s’aguantava des cansament