Vés al contingut

Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/170

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ES SEGADOR Y SA BEATA[1]


Axò era una beata que tenía un tros de blat segador. Va llogar un homo per que le hi ségás; li dona es dinar y es cárritx, y li digué:
—No sé si’m lleurá venir.
—Veniu, mentres pogueu, va dir ell, de boca; perque de cor s’estimava mes que no hi anás.
Quant es segador va arribar á n’es tros de blat, ja va esser es sol alt, y diu:
—Casi’m convendría berenar, y ja segaría llavò.
Berena, y berenat, encén sa pipa, y li entra un xubech d’allò d’allò, y diu:
—Casi’m convendría dormir una estona, y ja segaré llavò.

S’ajeu, s’adorm, y bons roncos.

  1. La’m contá mon pare.