Aquesta pàgina ha estat revisada.
ES SEGADOR Y SA BEATA[1]
Axò era una beata que tenía un tros de blat
segador. Va llogar un homo per que le hi ségás; li dona es dinar y es cárritx, y li digué:
—No sé si’m lleurá venir.
—Veniu, mentres pogueu, va dir ell, de boca; perque de cor s’estimava mes que no hi anás.
Quant es segador va arribar á n’es tros de blat, ja va esser es sol alt, y diu:
—Casi’m convendría berenar, y ja segaría llavò.
Berena, y berenat, encén sa pipa, y li entra un xubech d’allò d’allò, y diu:
—Casi’m convendría dormir una estona, y ja segaré llavò.
S’ajeu, s’adorm, y bons roncos.
- ↑ La’m contá mon pare.