Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/172

Y arriba á ca sa beata.
—Bon vespre.
—Bo será, si Deu ho vol.
—¿Y per que no sou venguda?
—No m’ha llegut. ¿Que es anat be?
—Però de tot. Dos jornals he guanyats.
—¿Que me deys?
—Lo que sentiu; he guanyat es jornal de sa segada, y llavò he trobat un axam.
—¿Dins sa meua terra?
—Si fa.
—Ydò s’axam es meu.
—¿Vostro? Meu será ell. No’m mancaria mes, jo que l’he trobat...
—Però jo vos tenía llogat. Sobre tot, axò se veurá,
—Se pot veure en voler. Anem á ca’s batle.
—Anemhi: però abans vos vuy pagar lo que heu guanyat.
Y sa beata pagá es jornal á n'es segador; y tots dos s’espitxan á ca’s batle.
El me trobaren que prenía la fresca en cosset de camía y despitellat. Quant l’homo se va veure devant aquells dos subjectes, endevinant que duyen cosa, mes serio que’l P. Bestart, diu:
—¿Que demanau?
—Jo, va dir es segador, he trobat un axam, y trob qu’ha d’esser meu, y aquesta dona el vol per ella.
—¿Y vos que hi deys? pregunta es batle à sa beata.
—¡Que hi he de dir! Que s’axam ha d’esser