—Millor si n’hi sab. Però ¿y per axò éts vengut? ¡Quines passes mes perdudes! ¡Jo tornar barrines arrera! ¿Que no m’has mirat be? Jo no compr per tornar vendre, no. Qui cau dins ses meues ungles, ja no’n surt.
—Te donaré’l doble des preu.
—¡Ni maldement el me doblasses set vegades! ¡A mi no’m tapan la vista no es doblers!
En Salom, veent que no hi havia res que fer, se’n va á n’es batle, y li conta lo que passa.
Es batle se pegava ab so cap per ses parets.
—No res, digué à la fi. Vataquí trecentes lliures mes. Tornahi; y, si no bastan, prometli tot quant tench. Si la’m dus, per tu hi haurà un bon regalet.
En Salom hi pensa un poch, y diu:
—No res, hi vaig; y, si jo no la duch, que no hi vaje un altre.
Agafa una axada, un cávech y una senaya. Se’n va á s’avench del dimoni; y se posa pica qui pica devora sa boca; y bones cavagades, y vengan cansons y mes cansons.
El dimoni sent aquell estabeig de dins l’infern, y surt á veure qu’es allò. Com se veu en Salom devant, diu:
—¿Y ara?
—M’en som anat a confessar...
—¡Ah tros de banch, quant eu éts! Ja no has tengudes altres feynes?
—¿Te pica? ¿no es ver? ¡Ydò gratet, que bones ungles tens!
—¡Confessarse! ¡Ja’n posarás un tros á s’olla!
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/187
Aquesta pàgina ha estat revisada.
