Aquesta pàgina ha estat revisada.
N’AGRACIAT[1]
Axò era una atlotet qu’havía nom Agraciat.
Quant corría tretze anys, va caure en mans de bandetjats, que’l s’en dugueren á sa seua cova, y li feyen comensar foch, agranar y escurar.
Un día el Rey sortí á fer una cassada. Un parey de cassadors pegaren á n’aquella cova, es lladres eran á córrer la gandayna, y n’Agraciat s’assoleyava.
Es cassadors s’hi costaren y li digueren:
—Atlotet, ¿que fas per qui?
—Som es criadet d’una pertida de lladres que están á n’aquesta cova. Me varen prendre, y m’he de cuydar d’enllestirlos ses coses.
Aquells homos se compatiren d’ell, y li varen dir:
- ↑ La’m contá el famós glosador manacorí l’amo Antoni Vicens Santandreu de Son Garbeta.
