Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/192

un riu, y veu dins un bassiot de sa vorera un pexet que verduquetjava fort ferm, perque s’aygo li comensava á faltar.
N’Agraciat, tot compatit, devalla des cavall, agafa es pexet per sa coua y el tira dins el riu. Es peix, ja’u crech, va romandre ben á pler tot d’una que toca aygo bona. Tregué es capet, y diu:
—¡Ah Agraciat, Agraciat! Lo que ara has fet ¡que te será de ben pagat!
N’Agraciat seguí, camina caminarás.
Des cap de set dies troba un mussol que tenía es niu dins sa soca d’un uyastre, y una serpetota que s’hi enfilava, per engolirse es mussolets.
N’Agraciat, compatit d’aquells animalons, apunta ab sa ballesta á n’es cap de sa serp; despara, y sa fletxa le hi passa de part á part. Se serp pega revinglada, cau lo mateix d’un rest de corda, y, quant va esser en terra, ja va haver badayat.
Es mussol llavò digué:
—¡Ah, Agraciat, Agraciat! Lo que ara has fet ¡que te será de ben pagat!
N’Agraciat torna á fer sa sea vía, camina caminarás.
Des cap de set dies, veu un falcó aficat á un corp, que ja feya ses derreres.
Tot compatit des corp, apunta ab sa ballesta á n’es falcó; despara, y es falcó va caure sech.
Podeu fer contes aquell corp si s’en hi va anar ben content y agrahit.
Y li va dir: