Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/214

—¿Que tens? li demana.
—¡Que he de tenir! ¡Ton pare que m’ha dit que, si es vespre no he voltat aquest camp de paret, sembrat de vinya, vermat, trapitjats es reyms y fet vi per beure ell y es seus amichs que ha de tenir á sopar, de mi en farán quatre corters!
—¿D’axò estás embarassat? diu ella:
—Massa que hi estich!
—Ydò, mira. Del bon fat y del mal fat, que la mia mare m’ha comanat y un punt mes; que lo qu’ara diré, que sia veritat: que se volt aquest camp de paret.
Y tot d’una se sentí una remor com d’una caldera de tafona que bull. Sa cara de sa terra, lo meteix que s’aygo bullenta, tot eran bambolles que alsava, y de cada bambolla sortia una pedra. Se mou un vent fort, que se resol en trabolins, y sa posa á arremolinar aquelles pedres voltant es camp. Ses pedres comensan á botar; y, cop ve cop va, se posan unes demunt ses altres, fent filades y filades......
¿Que me’n direu? A’s temps de dir set pare nostros sa paret estigué feta voltant tot es camp. Na Fadeta pega ciulo, y comparexen set estols d’homonets y donetes de colzada, y los diu:
—Homonets y donetes, hala tots á traballar: heu de fer aqueix camp vinya, y avuy meteix hi heu de cuir es reyms y heu de fer es vi.
Aquella traquelada d’homonets y donetes ja son partits: uns senya qui senya ses tires; altres ab xadetes cava qui cava, y hala gavetes fetes; y ses dones á dur sarments. Al punt en tornan ca