—Ara farem venir es botxi y l’aufegará, diu es Batle.
Es botxí se presenta; se mira la cosa de prim conte. Pensa qui pensa, á la fi se pega un toch á’s mitx des front y una gratada á n’es clotell, y diu:
—Ja sé que faré. M’enfil per sa figuera; m’amoll per sa corda; m’axanch demunt sa malfactora, y l’aufech á’s temps de dir Jesús. No hi ha vel.
Es betzol des botxí s’enfila per sa figuera, s’amolla per sa corda, y ab tot es seu pes cau demunt sa faus; y, ja’u crech, sa faus li entrá p’es mitx de ses cames, y l’obrí de dalt á baix. D’un botxí en va fer dos.
Allá romangué penjada sa segadora, y ningú pus s’acostá á n’aquella figuera.
Y encara hi es, si no la se’n han duyta.
¡Bons doblers varen valer á n’aquests quatre germans es corp, es gall, es moix y sa faus que son pare los dexá, com se morí!
Y sa rondaya ja esta acabada.
Si vos agrada,
menjaulavos frita,
menjaulavos torrada.
Si no us ha agradat,
anau demunt es Puig pelat;
y agafau un gatovell,
y bones fregades per sa pell.
Torre Nova, Decembre de 1895.
