Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 les esperances marcides
 novells rebrots van trayent.
 Ja tot respira alegria;
 dintre mí tot refloreix.
 El meu cor, plè de tristesa,
 son vel de dol ja s'ha tret;
 y, com enceses roselles
 que balandreja l'oreig,
 les més vives fantasies
 bogejen en mon cervell.