punta, Pepita: un ebanico... tant: una piesa de pecho de oro... tant: un reloj de tres capsas... tant:
Axò dictava, ajupida demunt una tauleta iluminada amb un quinqueret set-mesó, la señyora Jusepa á sa seua nora Na Pepita. Aquesta escrivía ses notes, casi taquigráfiques, á un llibret de contes cerolós y escantellat, que per espay de vint anys va essê es confident econòmich manetjat p‘el senyó Pepe, un ex-sargent andalús amansat per la senyora Jusepa, y refredat á Mallorca fins á quedarse baldat á una cadira de repòs, més de vuyt ó dèu anys seguits.
Antes de passá endevant, será lo milló establí sa personalidat, més ó menos civil, des qu‘han de figurá, de present ó per referencia, en aquesta pobre historieta.
La senyora Jusepa, de qual jovintut no convé par
