Pàgina:Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf/208

D‘aquesta exigencia resultá un mestay d‘andalús y pollensí, (ella nasqué á Pollensa,) que era cosa de llogarhi cadiretes.
A pesá de s‘apocament y d‘haverse esbravehit tan aviat el senyó Pepe, el cel enviá á n’es matrimoni un infant qu’era com un moxet escorxat; y que surá, gracies á n’es viveró y á sa cabra, que manetjava y pasturava es papay nou, convertit de Marte lletós en didot sech.
La senyora Jusepa tenía altres feynes; y com ja havía consentit á no tení sucessió, perque era granadeta, li va caure tort que vengués aquell reborday, y solía dí quant el mirava:
—¡Ja se coneix que heu ests, fet de llepadures!!
Tal vegada en s’única cosa qu’el senyo Pepe tragué sa llarga va essê en so lográ qu’á n’es nin li posassen per nom Leopoldo. No hi valguéren rahons ni rabietes, ni tampoch que la senyora Jusepa digués qu’era un sant raro y que no’l tenía tractat. Més que tot axò, pesava demunt sa voluntat y sa memoria d’es veterano d’ Africa, es recort y sa veneració p’es general O’Donnell.
Cresqué magre y anyívol s’infantó, y perque comensá á pintá amb carbó ninots y cases y abres y velzíes y vapors amb so fum enrevoltillat, demunt ses parets que