Pàgina:Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf/215

roses blanques, ó es vestidet de Bon-Jesus, si se tractava d’un aubatet.
Conexía tots es recons de déu ó dotze cases de senyó; y encara que sempre sol haverhi en tals cases una dona véya, qu’es es factotum, y que se sol posá gelosa fins y tot de qualsevol iniciativa de sa senyora, no tenía cap de elles res que dí de ses culetjadorades de sa Peparrina, perque elles eran ses primeres en aprofitarse de sa gran influencia que demunt es senyós tenía.
Perque axò sí: no’s posible trobá res més dols, més complacent, més amable y més amerengat qu’es carácte que la senyora Jusepa gastava á fora-casa. Es clá; com havía tirat tant de verí y fèl y vinagre dins ca-séua, ja no li quedava dins el cos, quant posava pèu á carré, més qu’es baxos de melassa d’hont havía sortit abans s’esperit de... contradicció y es gèni repròpi de mula ressabiada.
Es séu manto protectó y es séus servicis devallavan desde dalt es cap des senyós fins á ses sabates de sa derrera mossa de cuyna de ses cases ahont tenia lado y vara alta.
Axí se compren es vot universal, s’aclamació continua, que l’arribaren á fé necessaria per tals cases, y que duyen á n’es senyós de ses matexes á no podê moure un peu sense la senyora Jusepa.