Si una dòna patía de mal de cap, li posava es dos pegadets a n’es polsos; si hi havía enamorat de cuynera, Ella passava recados, y no se feya dolenta perque se véssen un instant á part ó banda; si sa senyoreta jove tenía qualque oficialet que no agradás á sa senyora vèya, ses cartes anavan y venían entre ses séues mans, y á dins s’estudiet de ca-sèua sa Peparrina los donava á ells noticies, conseys, esperanses y seguritats, qu’eran sempre agrahits á prèu d’or.
A devall sa matexa manta ahont amagava una beguda per una cambrera capet, s’en duya, de part de sa senyora, un ciri de mitja lliura á San Ramón de la Mercê; y apenes una novía comensava á avorrí sa sopa de carn, y ja á la senyora Jusepa li faltavan cames per escampá sa noticia per llevant y per ponent, y no se torbava molts de dies á comparexe amb un ciriet escrit, un papé plê de defensiuets y evangelis brodats d’or y platayons, y á anunciá sa llista de relliquies que, á convents y á cases conegudes, tenía compromeses per quant fos hora.
Per aquest camí no acabaríam may sa relació de servicis qu’abans he anomenat visibles, en comparació amb altres qu’eran absolutament secrets, y en realitat es principals, es grossos y es productius, ademés d’essê aquells en que na Pepita feya més papé.
Pàgina:Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf/216
Aquesta pàgina ha estat revisada.
