Cada vegada qu’un barco de guerra, d’aspecte formidable y més net y cuydat qu’una copeta d’or, dona fondo á sa nostra badía, no puch dexá de pensá en quants de recons mal adesats, rovey per sa cala, y rates y altres miseries deuen está amagats á bordo, á pesá des gran esment y disciplina may descuidada. Idò bé: hey ha cases, de ses que parexen més ben muntades y conservades, que tènen es sèus recons misteriosos, necessitats no sospitades, miseries morals y materials, ó vicis y debilitats, que costan menos d’amagá que de combatre y desterrá pera sempre.
Circunstancies hey ha també, nascudes de vicis que duen coua y que qualque dia vénen á no tení espera ni consideració ni respecte a noms, á classes ni á categoría.
Per aquests glops amarchs ó verinosos, eran salseres de mèl ses Peparrines.
Fins aquí ha fet poca vasa na Pepita; pero ara veurêm si amb aquella cara d’esperitada, era es bras dret de sa sèua sogreta y de qualcú més.
A na Pepita no la veyan p’es carré de día. Era com ses òlibes, que no surten més que amb sa fosca, y no
