Pàgina:Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf/218

podían mirarla sense pensá que tenia cosa d’ave nocturna, per mor d’aquells uys redons y esglayats.
Mentres sa sogra corría y feya sa rata traginera per cuynes, cambres, alcoves, sacristíes, convents y botiguetes, ella guardava la casa. La casa estava á un carreró arreconat, y ademés d’una botigueta adesada y petita, qu’estava a la vista de tothom, tenía uns estudiets fondos, que travessavan á un piset amb sortida a un altre carré bastant enfora.
A s’enfront de sa botiga, hey havia una ménsula de fusta aguantant un llantó, que cremava nit y día devant una estampa de Sant Cayetano; y ademés des retrato des general O’Donnell á cavall, fet en litografía, es des dos morts de la casa, pintats al òli per un aficionat.
Es per demés di qu’el senyo Pepe estava mapat de uniforme y demunt un fondo de moros destrossats, per entre figueres de moro.
Sa matexa cadira de repòs demunt sa que tantes vegades va tremolá de pó aquell leon de las batallas, estava allá mateix; sols qu’á les hores l’ocupava, enrevoltillada y mitx adormida, una cusseta d’aygo, amb so nas lluent y homit y amb un regalim de xocolate á cada uy, y amb ses llanes des devants dexades á modo de lleó amb manguitos y borleta á sa coua.
Res havía canviat en aquella casa desde trenta anys