Pàgina:Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf/221

del bon seny, li comanavan untures y begudes, qu’eran especialidats de sa sogra.
Qualque vespre, partía amb un carril, y s’en anava devés Son Rapiña, á veure si en es casull qu’allá tenía per dexarlo á ses amigues y fé un favó en cas d’extrema necessitat, hey havía res de nou; y dexava menjá per alguns dies á n’es mussol y á n’es moix negre, ó feya sa prova de ses candeles verdes... en combinació amb altres experiments trascendentals, que preparava la senyora Jusepa á ca-sèua.
Tenia entrevistes llargues, á una algorfeta de devés es Puig, amb un patró que feya es tráfech á Algé; y mentres algunes vegades ella li duya bultos que pesavan molt, s’en duya altres vegades, quant aquell havía tornat de viatje, qualque rodill de papés francesos.
Pujava una escaleta que no tenía fí, á un carreró no molt lluny de sa Ferrería; y allá dalt, á un porxo fosch y arreconat, dins un rebòst interió, hey trobava, després d’havé fet moltes senyes y contrasenyes perque li obrissen, un jove magre, bisco y escabeyat, de pel coló d’aram, que tenía vista d’águila pexetera per conexe s’or fi y unes ungles d’acé per desmuntá pedres fines y muntarne de falses á qualsevol pessa, y qu’era capás á retorce y á forjá un grilló de ferro de presidari, y ferlo passá per pectoral històrich d’un arcabisbe.