Tenia claus de tres ó quatre pisets buyts...
Pero axô no tendría acabament, y me pareix que lo apuntat ja basta.
Sempre entrava à ca-sèua per sa botiga. Si no hey havía llum á s’estudiet, era senyal de que sa sogra tenía visita; y axò era lo acostumat.
Sense fé renou, perque tenía derrera sa porta unes sabates de goma, s’en pujava, y per un foradet ubert á derrera un quadro, penjat en es quarto des piset vehinat, ahont tenia la senyora Jusepa es sèu xibiu, ella veya ó escoltava lo que li convenía; y poch després, se presentava, diguent sempre que venia de fé ses séues devocions.
Se fa imposible detallá ses entrevistes que allá dalt hi tenían persones respectables, y ses escenes que s’hi desplegavan. Lo que més ressaltava era s’importancia principal que na Pepita allá representava, fins á n’es punt, que antes d’arribá ella, sa sogra jamay se comprometía ni determinava res.
No queda més remey que parlá de tals escenes y entrevistes en forma de sumari.
