Una criada véya, de s’absoluta confiansa des sèus senyós, hi anava perque aquests tenían necessitat d’una dobla de vint, per fé callá per ara sa botiguera, es fariné, es sabaté y demés genteta, que ja los perdían es respecte, y tenían sa desvergonya,—perque avuy en día no hey ha criansa,—de entregarshi á demaná es contes...
Una mare, que no tenia bé a la memoria si es día abans li havian dit ellas si per assegurá s’enamorat de sa fia, (un bon partit de Porto-Rico), havía de fermá, devall sa cadira des novio, un dragó per sa coua, ó pes coll, ó per ses cames... amb un cabey d’ella.
Una senyora, que flastomava, y era tota una senyora,—segons deya,—hi anava per durlos un saquet de nit plè d’alhaques, perque les féssen corre, ja que’s duenyos que les davan per perdudes, perque la jostici hi havía posat ma, tant mateix no’n tendrían profit, y no volía que la comprometéssen á ella... perque eran de varies pressones... (que les havían robades).
..................................
Pàgina:Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf/224
Aquesta pàgina ha estat revisada.
