Vés al contingut

Pàgina:Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

digam, tu, l’espigolera,
si voldrás espigolar
lo camp del meu cor, fa estona
segat per los desenganys.

Tu no deus tenir, la bella,
no deus tenir més afany
que fer mes grossa maynada
que tes amigues no fan.
Tu no deus tenir, la nina,
mes desitj que’l de descans,
y de treure un rebosillo
quant les altres lo traurán.
Tu no deus veure en tos somnis
mes qu’uns botons esmaltats,
una creu de pedres verdes
damunt gipó satinat;
faldetes color de rosa,
capell de pauma enflocat.
y que’l dia de Sant Jaume
balles la primera al ball.
Digam, donchs, l’espigolera,
si voldrás espigolar
lo camp del meu cor, hont xorda
del vent del desitj lo bram.