Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sembla’m que vius, pageseta,
dies de goig y de pau;
les festes vas á l’iglesia,
los altres dies, al camp.
Sembla’m qu’anyores les vel-les,
vel-les de luna y d’embat,
que passes á damunt l’era
ab tes amigues folgant.
Sembla’m que quant elles ballan
ab los missatjes cansats,
quant mateixes y copeos
sones ferint ab dos machs;
quant los cantes ab veu dolsa,
les cansons del temps passat,
ton cor aixampla ses ales
d’un cel d’amor per l’espay.
Digam, dolga espigolera,
si voldrás espigolar
lo meu cor, que no grellassen
les espigues dins lo fanch!
¿Per què fins al pit acales,
hermosa nina, ton cap?
¿Per què tes galtes se tinyen
del viu color de la sanch?
