Aquesta pàgina ha estat revisada.
Si tens un ardit per vil, may arribarás á mil [1].
Tot fa servey una vegada al any.
Tothom ha de menester una pometa per la set.
Tot lo bo costa [2].
«Treballant fa mel l' abella: fem com ella».
Una bossa solament té la casa que hi ha argent.
Un vestit apedaçat n' estalvía un de nou.
Val més poch que res.
Val més amo de poch, que moço de molt.
Val més bona hipoteca, que formal promesa [3].
