Pàgina:Bons consells.pdf/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 No hi ha paraula ben dita que no puga ser mal compresa.
 No hi ha rosa sens espines.
 No 't fies jamay del Jurat, perque es un joch de disbarats [1].
 No 't fiques, hon no 't demanen.
 No 't fiques, en lo que no 't toque [2].

  1. Cadascú de son ofici—diuen á Catalunya; zapatero á tus zapatos—aconsellen á Castilla; faites des perruques, maitre Andrè, faites de perruques—recomanen los francesos; ne sutor ultra crépidam—recordaven los romans; mes, nous avons changé tout celá; nosaltres calém la veneranda toga fins als esmolets, ataconadors y drapayres. Al veure als asesinos, lladres, violadors y á altres criminals de cap de brot, confessos y convictes llensats sense castich al carrè, lo poble s'escandalisa, s'esgarrifen los magistrats, alsen lo coure los diaris, lo Fiscal del Tribunal Suprem trona fortament y la estatua de la Justícia de vergonya se tapa la cara; pro... tot en va. Lo jorn menos pensat ens donará una punyalada la ploma de un poeta, escribint: —¡Oh gent benaventurada! ¡los jutges naixen entre vosaltres com los bolets!
  2. Causam vitato quæ te non múnere pungit, ensenya un adagi llatí.