Pàgina:Cántichs.djvu/24

 Si ja som al precipici,
 bon Jesús, daunos la ma;
 si 'ns mirau ab ull propici,
 Llucifer nos deixará.
 
  Quan los falsos testimonis
 á Jesús han acusat,
 dihent que es per los dimonis
 si ha tres morts ressucitat;
 Ell pregunta: — ¿Ets tu 'l Messías?—
 Diu: — Jo só,— y ab crit molt fort
 van cridant llengues impíes:
 — ¡Blasfemá! ¡digne es de mort!—
 
  Nit terrible fou aquesta
 per lo nostre Salvador;
 plouen colps sobre sa testa,
 vils insults sobre son cor.
 D' ulls tapantlo ab sa ma dreta
 un que ab l' altra l' ha afrontat:
 — Endevina, si ets profeta,
 diu, quí es que te ha pegat.—
 
  Judas tem que 'l poble 'l mata
 y un rosech lo tè confús:
 — Veusaquí 'ls diners de plata,
 mes tornáume 'l bon Jesús.—
 Li responen: — ¿Qué 'ns importa
 dels diners ni del pecat?—
 y ell llansantlos á la porta,
 dalt de un arbre s' es penjat.