Pàgina:Cántichs.djvu/27

 Ab espines afrontoses
 coronaren son pur front,
 ab espines de las roses
 que jo cerco per lo mon;
 per mantell un drap vestintli
 s' agenollan á sos peus,
 y ab la canya percunditli:
 —Dèu te guart, Rey dels jueus.—

 Tot mostrantlo en tal figura
 —Ecce Homo, diu Pilat,
 al blanch lliri d' hermosura,
 veusaquí cóm l' hem posat.—
 —Tolle, tolle, crucifícal,
 cridan tots al jutge inich,
 de morir digne judical,
 ó ets del Céssar enemich.—

 Llavors dona la sentencia
 de morir clavat en creu,
 y entregantlo á sa potencia:
 —Feune, diu, lo que voleu;
 mes sa sanch sobre vosaltres;
 jo me 'n vull rentar les mans.—
 Cridan tots:—Sobre nosaltres
 cayga, sobre 'ls xichs y grans.—

 Abrassant la Creu pesada
 Jesús llansa un sospir:
 —Vina, vina, esposa amada,
 que en tos brassos vull morir: