Ab un crit dols y fortíssim
diu després:—¡Tot es finit!
¡en los brassos del Altíssim
encomano l' esperit!—
Per no veure 'l com moria
s' eclipsaren lluna y sol;
fent extrems com d' agonía
l' univers vestit de dol;
cel y terra s' estremeixen,
vel del temple es esqueixat;
sols mes durs no 's mitxparteixen
nostres cors que ho han causat.
No restantli alé de vida,
nos doná la sanch del cor,
hont la llansa embermellida
nos obrí 'l cel del amor:
sols per rébrens ab mil besos
baixa l' cap al espirar,
ab los brassos ¡ay! estesos
per podernos abrassar.
Sols després de tal batalla
s' hi pogué acostar la mort;
mes la mort rompé la dalla
al donarli un colp tan fort:
sos portals obrí la Gloria,
y la rassa d' Israel,
cantant himnes de victoria
s' en pujá dels llims al cel.
Pàgina:Cántichs.djvu/32
Aquesta pàgina ha estat validada.
