Pàgina:Cántichs.djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


 LO NOY DE LA MARE


 CANSÓ DEL BRESSOL


Mentres María bressava y vestia
son ros y tendre Fillet que no dorm,
perque no plore, ni en terra s' anyore,
dolsa li canta dolseta cansó.
 No plores, no, Manyaguet de la Mare,
no plores, no, que jo canto d' amor.

 Cada gronxada 't daré una abrassada,
cada abrassada un beset amorós;
mes rosses trenes serán tes cadenes,
niu y alcoveta les ales del cor.

 ¡Que n' es de bella ta galta en poncella!
¡que 'n son de dolsos tos llavis en flor!
son una rosa que 'ls meus han desclosa
sols per xuclarne la mel del amor.