Pàgina:Canigó (1901).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Vora'ls turons de Montoliu y d'Orla
 s'obre'l Pla de Beret á ses mirades,
 llibre format de dues serralades
 que té lo Pirineu per faristol,
 ses lletres son congestes argentines,
 y dos rius que bessons s'hi despedeixen
 distints realmes á regar parteixen,
 l'un vers hont naix, l'altre ahont mor lo sol.


 Ella segueix les aygues del Noguera,
 bellugadíç espill de les estrelles,
 enmirallantse, tot volant, entre elles
 al costat de son jove cavaller;
 mes prompte de la riba que s'enfonza
 surt y faldeja'ls cingles de la esquerra,
 per mostrar á Gentil l'aguda serra
 que du en son front la creu de Sant Vallier6.


 Coflens è Isil li ensenyan ses boscuries,
 sos verts pletius, farigolars y prades,
 sos llachs Aubé, vall d'Arce ses cascades,
 cabellera de cingles y turons,
 torrents que desde'ls núvols a la terra
 per escala d'abismes se rebaten
 al córrech pregoníssim hont se baten
 ab l'esperit del gorch a tomballons.


 A la tebia claror de la celístia
 la lluna uneix la seva blanquinosa,