Pàgina:Canigó (1901).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 plujim de fulles d'argentina rosa
 que'l puig copça ab la falda de sa vall:
 s'abrigan les pinedes adormides
 ab aquell vel de calitjosa glaça,
 y ab aquells raigs del llach en l'ampla taça
 juga del riu'l arruixador cristall.


 Vessántsel d' un al altre ab dolç murmuri
 los tres llachs de Tristany son més hermosos,
 Puig d'Alba y Fontargent més blanquinosos
 ab llur brial de neu que may se fon.
 Les valls d'Ordino y d'Incles son més plenes
 d'armoníes, de somnis y misteri
 als raigs que hi deixa ploure l'hemisferi,
 ala serena de qui cova'l món.


 Contornejant la Coma d'Or herbosa,
 segueixen la riera de Font Viva,
 per una branca de sa verda riba
 escalant la montanya de Carlit.
 Quaranta estanys blavosos lo coronan,
 quaranta estanys de virginal puresa;
 en quiscun d'ells ab tota llur bellesa
 se miran tots los astres de la nit.


 Sota sos peus alats estrelles veuhen
 passar, damunt sos fronts y entre les branques
 dels negrosos abets, com perles blanques
 que fugen á ruixades pe'l cel pur;