Pàgina:Canigó (1901).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 TALLAFERRO

 Lo comte Tallaferro va com lo vent
 volant per les altures del Pirineu.
 Tan bon punt ahí' vespre deixá l'aplech,
 seguírenlo'ls fallayres en reguitzell;
 son fills d'eixes garrotxes, tots sapadenchs,
 germans de les alzines y dels abets.
 Per la Porta Forana baixa á Castell,
 se'n puja á Marialles y Collet Vert;
 tot faldejant la serra de Tretze Vents,
 s'atura al hermitatje de Sant Guillem,


 Sant Guillem s'está dintre, pregant á Deu,
 en creu alçats los braços, los ulls al cel.
 Trau lo cap á la porta tantost lo sent:
 -¡Oh comte Tallaferro! no us atureu,
 que'ls sarrahins saquejan Elna y Ceret.
 Mes veus aquí una espasa que es de bon tremp:
 de Castelló en lo siti la duya Otger;